dijous, 22 de desembre del 2011

Solstici d’hivern

Passaré el Nadal de puntetes,
emboçada amb bufanda i guants.
No trobaran les meves empremtes
en cap bola vermella, en cap pastoret.
No em posaré una diadema d’oripell
ni la samarra arnada ni seguiré l’estrella
per fer cua al caixer automàtic.
Esvairé tot el fumfumfum que em rebufi la xemeneia,
no deixaré pel camí engrunes de neula.
No escapçaré els brots tendres
que li han sortit al tió
ni li donaré galetes i vi bo.
Passaré de puntetes
i em taparé les orelles, que no es desperti
la marededéu prenyada que dorm
al fons de la capsa de les coses
que no em caben enlloc.

Amb farina a les puntes dels dits
tastaré, d’amagat, el fruit del galzeran
--envescada en el sol d’hivern, en l’olor
antiga de la molsa.

dijous, 8 de desembre del 2011

He somiat una rentadora que, a més de rentar a mà, era caixer automàtic. La mar de pràctica. Els diners, com l'aigua, venien d'una font remota i inexhaurible, i no calia haver-n'hi ingressat per treure'n. Només s'hi havia d'introduir una targeta Visariel.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Coses nostres:
no sé com m'entendria un angloparlant si li dic:
Running-away-dog colour: my favourite one.