diumenge, 1 de gener del 2012

Any Nou

Un terratrèmol de set graus al Japó, aquesta matinada. L’Iran ha llançat un míssil a l’estret d’Ormuz. Avui les noves tarifes del transport públic entren en vigor. Amb la primera campanada ha nascut una nena filla d’una família equatoriana a Mollet del Vallès. Tot seguit han començat a respirar l’Ali a l’Hospital Josep Trueta, en Pol a Reus i en Mekhamedamin Gnouni a la Vall d’Aran. Avui fa deu anys que va néixer l'euro. La Filharmònica de Viena és a punt per començar el concert a la sala Daurada del Musikverein. A la terrassa el vent gira els fulls. El mar és de plata; l’esclat és tan enlluernador que no el puc mirar. Esmorzo al sol com si fos primavera. Avui és el primer dia de la Fi del Món. Avui també se t’enfila el desànim com heura a l’ombra. Avui també em creixen les respostes insuficients. El vent hi juga. Diuen que l’any és nou, precisament ara, que tot està en hores baixes, ara, al pic de l’hivern. No podríem fer com a Samoa, que es van saltar el dia d'abans d'ahir per raons comercials? Si a Samoa no va existir el 30 de desembre del 2011, nosaltres podríem declarar avui la primavera. O començar l’any d’aquí a un parell de mesos. A veure si, contra tots els pronòstics, s’han arreglat una mica les coses. Així i tot, avui, amb mans impacients, jugo a estripar el paper de regal que engabia l'any. Desfloro l’agenda vermella. Avui el mar és de plata, com el riu de paper d’embolicar xocolata del pessebre de quan érem petits.