PEDRA
Entrar en una pedra
seria el meu estil.
Que un altre sigui
un colom
o faci carrisquejar
unes dents de tigre.
Jo estic content de
ser una pedra.
Des de fora la pedra
és un enigma:
ningú no en sap la
resposta.
Però a dins s’hi deu
estar fresc i tranquil
encara que una vaca
la trepitgi amb tot el seu pes,
encara que un nen la
tiri al riu;
la pedra s’enfonsa,
lenta, impassible,
fins al fons del riu
i els peixos hi
truquen
i escolten.
He vist saltar
espurnes
quan es freguen dues
pedres,
per tant, potser no
és fosc, a dins;
potser una lluna hi
brilla
en algun lloc,
potser darrere d’una muntanya
—amb la llum justa
per desxifrar
les escriptures
estranyes, els mapes celestes
de les parets
internes.
- Charles Simic