dimecres, 5 de febrer del 2014


Panerola
 
Quan veig una panerola
no em poso violent com tu.
M’aturo com si hagués passat
un compliment afable.

Aquesta panerola m’és familiar.
Me la trobo de tant en tant,
a la cuina, a mitjanit,
i ara al coixí.

Veig que del cap
li surten un parell
dels meus cabells negres,
i qui sap què més.

Porta papers falsos
no em preguntis com ho sé.
Papers falsos, sí,
amb la meva empremta digital.

Charles Simic
Selected Poems (1963-2003)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada