Panerola
Quan veig una panerola
no em poso violent com tu.
M’aturo com si hagués passat
un compliment afable.
Aquesta panerola m’és familiar.
Me la trobo de tant en tant,
a la cuina, a mitjanit,
i ara al coixí.
Veig que del cap
li surten un parell
dels meus cabells negres,
i qui sap què més.
Porta papers falsos
—no em preguntis com ho sé.
Papers falsos, sí,
amb la meva empremta digital.
Charles Simic
Selected Poems (1963-2003)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada