Diagnòstic
Quan tenia sis mesos, la mare va veure
que em passava alguna cosa. Feia una expressió
que no havia vist en cap criatura
de la família, ni de la parentela,
ni del veïnat. La mare em va portar
al pediatre de les mans suaus,
un metge amb nom de peça de recanvi per a una roda:
Hub Long. La mare no li va dir què pensava
de veritat: que jo estava posseïda.
Aquella mirada estranya...
El metge em va agafar, va parlar amb mi,
de la manera com es parla amb les criatures, i la mare
va dir: Ara ho fa! Miri!
Ara ho fa! I el metge va dir:
Del que té la seva filla
se’n diu sentit
de l’humor. Oh, va dir ella, i se’m va emportar
a casa, on examinarien aquest sentit
i el donarien per incurable.
Sharon Olds, "One Secret Thing", traducció de Marta Pera Cucurell
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada