dimecres, 28 d’octubre del 2015

Ofici i passió

Conrad, una vegada més
Vicenç Pagès Jordà parla del llibre "Amb la corda al coll" al Punt Avui el 25/10/2015

És amb entusiasme, doncs, que he emprès l'aventura de llegir Amb la corda al coll, traduïda amb ofici i passió per Marta Pera Cucurell i publicada pel Cercle de Viena. Una vegada més, Conrad no m'ha decebut. 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/906718-conrad-una-vegada-mes.html

DES DEL JARDÍ

vicenç pagès jordà

Conrad, una vegada més

Joseph Conrad (1857-1924) va ser mariner i escriptor, però no es va limitar a evocar amb ofici incidents que va conèixer de primera mà, sinó que va escriure algunes de les millors novel·les del seu temps i d'algun altre. No només va excel·lir en la descripció minuciosa i en la narració de fets, sinó que a partir de les aventures d'uns mariners no sempre complexos va ser capaç d'internar-se amb elegància en meandres morals dignes de la novel·la psicològica, urbana i burgesa. Encara més: el tractament del temps i del punt de vista són aclaparadorament contemporanis.
TTenia el polonès com a llengua familiar, el rus com a llengua oficial i el francès com a llengua de cultura, però va decidir convertir-se en escriptor anglès
És amb entusiasme, doncs, que he emprès l'aventura de llegir Amb la corda al coll, traduïda amb ofici i passió per Marta Pera Cucurell i publicada pel Cercle de Viena. Una vegada més, Conrad no m'ha decebut. En aquest llibre és capaç de recrear la relació entre el capità Whalley i la seva filla sense que entrin en contacte en cap moment més que a través de cartes i de pensaments. La filla, sobrepassada pels problemes econòmics, demana ajuda al vell capità, que està a punt de jubilar-se. Whalley és un vidu senzill i honest, amb una convicció clara: ajudar la filla és més important que la mentida i la humiliació –que en el cas de Conrad ve a ser el mateix–.
L'alternança de punts de vista és un dels encerts del llibre. Accedim a les reflexions del capità sorrut, però també a l'estupidesa del propietari del vaixell i a la mesquinesa del segon de bord, en contrast amb les quals ressalta encara més la integritat silenciosa i capficada del capità o, per dir-ho com Conrad, “el bon humor que neix d'una certesa immensa i tolerant”.
Els punts de vista apareixen i desapareixen de sobte. Per exemple el del noi indonesi que acaba d'arribar d'un poblat de la selva i que ofereix una mirada breu que no deu ser gaire diferent de la dels natius davant el coronel Kurtz a El cor de les tenebres, també de Conrad: “El cor li devia bategar amb una barreja de por i de respecte intensos envers l'home blanc: aquells homes arbitraris i tossuts que perseguien inflexiblement els seus propòsits incomprensibles –persones que parlaven d'una manera estranya, que s'emocionaven amb sentiments absurds i actuaven per motius inescrutables.”
Conrad va néixer a Berdítxiv, aleshores una localitat polonesa dins l'imperi rus. Tenia el polonès com a llengua familiar, el rus com a llengua oficial i el francès com a llengua de cultura, però va decidir convertir-se en escriptor anglès, i certament n'hi ha ben pocs en aquesta llengua que el puguin llegir sense sentir-se petits.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Matisos


"La riquesa de matisos es percep en la complexa gradació lumínica que trobem a la segona frase del llibre, ben trobada en català: “Els raigs de sol queien violentament sobre el mar en calma —s’esmicolaven sobre una superfície diamantina i es convertien en pols espurnejant, en un vapor de llum enlluernadora que encegava els ulls i fatigava el cervell amb una brillantor bellugadissa”".

I com van fer patir la traductora, aquests matisos!
"Crepuscle mariner", la ressenya de Xavier Dilla a El País d'"Amb la corda al coll" de Joseph Conrad, Viena Edicions, la podeu llegir sencera aquí:

http://cat.elpais.com/cat/2015/10/02/cultura/1443785811_700009.html

Joseph Conrad ambienta la seva obra en una embarcació tronada, símbol d'una societat classista en miniatura. Imatge de Carles Ribas.

Un floc de negror vellutada

"Els fanals del porxo projectaven tres grans quadrats de llum entre els pilars sobre l’herba. Un ratpenat va esbategar davant de la seva cara com un floc de negror vellutada. Al llarg de la tanca de gessamí l’aire nocturn era dens per la caiguda de la rosada perfumada; a les vores del camí hi havia parterres de flors; els arbustos podats s’alçaven en gleves rodones i fosques aquí i allà davant de la casa; el fullatge espès de les plantes enfiladisses filtrava la resplendor de la llum de dins amb un fulgor suau al llarg de la façana; i totes les coses, les de lluny i les de prop, estaven quietes, completament immòbils, amarades d’una gran dolçor." 



Parlem de Conrad un vespre d'estiu al carrer, davant de la llibreria Índex, tot i que potser no són el lloc ni el moment més adequats per parlar d'un autor que de lleuger no en té res. La nit de Vilassar de Mar, a prop de la plaça de l'Era, no és ben bé com la del jardí d'en Van Wyk a la riba del Batu Beru; no hi fa aquella xafogor tropical ni és solitària; la nit de Vilassar està molt animada de gent que menja truita de patates i coca i beu cervesa bo i caminant pel carrer, perquè és la nit del comerç (res a veure amb el comerç del Sofala a l'estret de Malacca!), però fem una bona tertúlia conradiana, rematada amb una banda de música del poble i una copa de cava, i la nostra nit també està amarada de dolçor.




dimarts, 6 d’octubre del 2015

"Mestre de disfresses" de Charles Simic a Lletraferits




Trist com un vaixell dins d’una ampolla

Trist com una capsa de mistos en una casa
on han deixat de fumar.
Trist com el sabó d’una actriu glamurosa
quan surt de la dutxa.
Trist com la píndola de l’amor
a la butxaca d’un mort.
Feliç com un ratolí en un balancí.
Feliç com una dentadura...
No, un moment! Alguna cosa falla!
Trist com un escarabat de maig el juny.
Trist com un campió de menjar frankfurts

sopant en un restaurant de peix.



Parlant amb Toni Clapés del Mestre de disfresses

i dient Charles Simic a Llinars del Vallès