LLOANÇA DE L'OCIOSITAT - Anna Rossell a Núvol sobre "La gran caiguda"

“Les grans [guerres] tenien lloc, sense que se’n pogués veure la fi, per a nosaltres, els d’aquí, els occidentals, als països del tercer món; les petites, però, les teníem dins de casa, [...]. No, en el respectiu país propi era el temps de la guerra de veïns, [...]. Motius per a aquestes guerres: cap, ni el soroll, ni una altra llengua, ni una altra religió, ni un altre color de pell, sinó simplement el fet primordial de no poder sofrir l’olor de l’altre”.

Anna Rossell parla a Núvol de "La gran caiguda" de Peter Handke, Raig Verd 2014, traducció de Marta Pera Cucurell

http://www.nuvol.com/critica/peter-handke-lloanca-de-lociositat/

Diagnòstic - Sharon Olds - Dia del sentit de l'humor

No m'agraden gaire els "el dia de" ni els "l'any de" (ho confesso). M'agradaria que cada dia fos el dia de la poesia, i del llibre, i de la dona, i el dia per treballar per tantes malalties i problemes que tenim, que cada dia fos el dia de totes les coses importants. I avui, com tants altres dies, deixo aquí un poema de la Sharon Olds que m'agrada molt:

Diagnòstic

Quan tenia sis mesos, la mare va veure
que em passava alguna cosa.  Feia una expressió
que no havia vist en cap criatura
de la família, ni de la parentela,
ni del veïnat. La mare em va portar
al pediatre de les mans suaus,
un metge amb nom de peça de recanvi per a una roda:
Hub Long. La mare no li va dir què pensava
de veritat: que jo estava posseïda.
Aquella mirada estranya...
El metge em va agafar, va parlar amb mi,
de la manera com es parla amb les criatures, i la mare
va dir: Ara ho fa! Miri!
Ara ho fa! I el metge va dir:
Del que té la seva filla
se’n diu sentit
de l’humor. Oh, va dir ella, i se’m va emportar
a casa, on examinarien aquest sentit
i el donarien per incurable.

Sharon Olds, "One Secret Thing", traducció de Marta Pera Cucurell

POESIA TRADUÏDA

Martin Guerre, un cas de suplantació de personalitat

"Què porta una persona a voler ser-ne una altra i amb tanta convicció com per fer-ne una representació no només perfecta, sinó millorada?

Teresa Costa-Gramunt a l'Eco de Sitges sobre "La dona d'en Martin guerre", Janet Lewis, 

Viena Edicions, traducció de Marta Pera Cucurell