divendres, 10 de juny del 2016

El nostre paper de cada dia

No vull correu comercial. Els feixos de paper setinat de colors de mides i formes diferents, de vegades fins i tot embolicats amb plàstic, van de la bústia a la paperera que hi ha posada a l’entrada del bloc només amb aquesta finalitat i que cada dia s’omple i que cada dia algú deu buidar al contenidor de paper (dubto que qui ho faci es prengui la molèstia de treure del plàstic tots els que van amb plàstic i llençar el plàstic a l’altre contenidor). En tot el carrer, en tota la ciutat, en tot el país, en tot Occident, tones de paper fabricat per llençar. Com si les indústries papereres i les de tints no afectessin la salut del planeta. Fa anys, en un altre bloc, vaig tenir molt de temps un adhesiu a la bústia (perquè la comunitat no va trobar adequat posar-ne un de general a la porta del carrer) que deia: CORREU COMERCIAL NO, GRÀCIES J Però la bústia s’omplia cada dia igualment de papers que anunciaven coses que no m’interessaven. Truquen a l’interfon: “Correo comercial, ¿me abre, por favor?”, amb accent de marroquí que ha après a dir-ho bé i educadament en castellà. Què faig? No vull correu comercial i estic en contra que es fabriqui paper per llençar-lo. Aquest noi es guanya algun diner amb això i no té res a veure amb les empreses que s’anuncien ni amb la indústria paperera. Com cansa, fer tantes coses que van contra la pròpia consciència i contra el planeta i, per tant, contra la humanitat. I com lliga, això, amb el simple acte d’humanitat de prémer un piu per obrir la porta a un noi que et demana educadament que obris i que només fa la seva feina?