dimecres, 12 d’octubre del 2016

De la tranquil·litat de l'esperit, la pluja, el llamp i el llampec




Claustrofílica i pluviòfila rematada, amb quin gust pentino els últims serrells de la traducció que, per aquells camins inescrutables de les al·lusions i les il·lusions,  m’ha portat fins a La tranquil·litat de l’esperit de Sèneca. Quants llibrets d’autoajuda ens hauríem estalviat, si haguéssim llegit més Sèneca! Amb l’avantatge que aquest autor parla de tot, fins i tot dels fenòmens naturals. És encantadora la seva teoria segons la qual el llamp neix de l’aire en moviment i el tro dels núvols esquinçats per l’aire. I quan explica la diferència entre el llamp i el llampec... una delícia. Lectures ideals per a una tarda com la d’avui.