Claustrofílica i pluviòfila rematada, amb quin gust pentino els últims
serrells de la traducció que, per aquells camins inescrutables de les al·lusions
i les il·lusions, m’ha portat fins a La tranquil·litat de l’esperit de Sèneca.
Quants llibrets d’autoajuda ens hauríem estalviat, si haguéssim llegit més
Sèneca! Amb l’avantatge que aquest autor parla de tot, fins i tot dels fenòmens
naturals. És encantadora la seva teoria segons la qual el llamp neix de l’aire
en moviment i el tro dels núvols esquinçats per l’aire. I quan explica la
diferència entre el llamp i el llampec... una delícia. Lectures ideals per a
una tarda com la d’avui.