dilluns, 18 de setembre del 2017

"El cavaller suec", Leo Perutz

«Així va el món», va murmurar el lladre, que estava plantat a la vora de la porta entre els dos dragons. «Empaiten a mort els lladres de la guilleria, que només són uns una pobra gent, i en canvi als lladres de la casa, que dilapiden els béns de la hisenda amb arrogància, els ho passen per alt i no els castiguen.»
─Us desitjo tot l’èxit, capità, amb l’ajuda de Déu ─va dir la jove─. Fan molt de mal, l’Ibitz i la seva banda, tant aquí, al país, com allà a Polònia. Assalten carruatges, roben les vaques als pagesos, cada dia en fan alguna. Sou un autèntic Sant Jordi, capità!
«Però si només són una pobra gent», va murmurar el lladre, mentre el capità, orgullós per les lloances, s’acariciava el bigoti espès. «Si al seu moment haguessin tingut un tros de pa cadascú i un sostre de palla cada dia, no haurien perdut l’honestedat. Però així va el món!»