«Així va el món», va murmurar el
lladre, que estava plantat a la vora de la porta entre els dos dragons.
«Empaiten a mort els lladres de la guilleria, que només són uns una pobra gent,
i en canvi als lladres de la casa, que dilapiden els béns de la hisenda amb
arrogància, els ho passen per alt i no els castiguen.»
─Us desitjo tot l’èxit, capità, amb
l’ajuda de Déu ─va dir la jove─. Fan molt de mal, l’Ibitz i la seva banda, tant
aquí, al país, com allà a Polònia. Assalten carruatges, roben les vaques als
pagesos, cada dia en fan alguna. Sou un autèntic Sant Jordi, capità!
«Però si només són una
pobra gent», va murmurar el lladre, mentre el capità, orgullós per les
lloances, s’acariciava el bigoti espès. «Si al seu moment haguessin tingut un
tros de pa cadascú i un sostre de palla cada dia, no haurien perdut
l’honestedat. Però així va el món!»
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada